Conec aquesta perquè la vaig viure, o això crec. si parla de burles del destí, o d’allò que es trenca per mai més, de riure’s d’un mateix, i de l’inevitable i inexorable pas del temps que al contrari del que diu tòpic ni tot ho perdona , ni tot ho oblida , ni tot ho cura.
(saps que jo, fa temps, només em dedicava a la fotopoesia, m’agrada retrobar-me amb el que tant de temps vaig practicar i sentir i em fa cosa d’haver-ho abandonat)
Jo tampoc sabria dir el que es. Se que m’agrada la composició i la llum. Els tons de color uniformes. Se que es un gran bodegó i una gran foto abstracta. Per dir-te alguna cosa en contra, al cantó dret, baix hi ha un tò diferent, mes clar, pot ser la llum.
Enhorabona!
Porto una estona fascinada contemplant… quin llum i quina textura. El millor és que tampoc sóc capaç d’encertar aquest eufemisme de planeta amb cràters. Una taronja, l’escuma d’un capuccino… en el fons tant li fa. És sobèrbia!
Bloc a WordPress.com. Theme: Customized Duotone by Automattic. 
Conec aquesta perquè la vaig viure, o això crec. si parla de burles del destí, o d’allò que es trenca per mai més, de riure’s d’un mateix, i de l’inevitable i inexorable pas del temps que al contrari del que diu tòpic ni tot ho perdona , ni tot ho oblida , ni tot ho cura.
(saps que jo, fa temps, només em dedicava a la fotopoesia, m’agrada retrobar-me amb el que tant de temps vaig practicar i sentir i em fa cosa d’haver-ho abandonat)
A vegades no cal escriure “…frases brillants més ridícules que mai…”
Tant sols Genial !
Pep
No sabría decir qué es pero me gusta. Está envuelto con ese aire de dulzura y misterio que hay en muchas de tus fotos. Un saludo.
Jo tampoc sabria dir el que es. Se que m’agrada la composició i la llum. Els tons de color uniformes. Se que es un gran bodegó i una gran foto abstracta. Per dir-te alguna cosa en contra, al cantó dret, baix hi ha un tò diferent, mes clar, pot ser la llum.
Enhorabona!
He ido a hacer una visita al blog habitual y chica! vaya cambio. Te felicito por esta mudanza que tiene un aspecto genial!
Porto una estona fascinada contemplant… quin llum i quina textura. El millor és que tampoc sóc capaç d’encertar aquest eufemisme de planeta amb cràters. Una taronja, l’escuma d’un capuccino… en el fons tant li fa. És sobèrbia!