Som volàtils i fugissers
mentre el dolç vent ens agombola ,
onades al prat
amb sa rítmica cadència.
De sobte, un corrent massa fort
sacseja la nostra ànima
i ens esfilagarsem per sempre
Doncs jo també vaig tenir el gust de poder entrar en el teu espai fa uns dies…tens una fotografía molt delicada, una visió força diferent a totes les que havia vist abans, molt suau i fràgil…m’agrada.
encantada, i inevitablement hauré de tornar a passar per aquí…
Entrar al teu bloc és treure un sis als daus. Mira que la composició d´aquesta no m´acaba de convèncer, però l´execució avellutada de les teves fotos fa que per mí sigui una gran imatge.
Casi siempre suelo dejarme tu blog para el final y al llegar aquí, despues de una hora comentando fotos, me quedo abobado delante de tus imágenes y no se que decir. Parece como si los adjetivos que he estado utilizando hasta ahora no sirvieran para definir algo que, evidentemente, se sale de lo normal.
Se que me repito mucho, pero siempre me vienen a la cabeza las mismas expresiones: ternura, sensualidad, elegancia, delicadeza. Soy así de limitado, que le voy a hacer, je, je. Un saludo y felicidades una vez más por la calidad de todo tu trabajo.
Es un placer poder disfrutar de tan hermosas fotografias, esta en especial es bellisima…me llamo Alex y soy un aficionado, pero en progreso, un saludo…seguire visitando.
Cristina Jordà 
SOM vOLÀTILS i FUGISSERS
Som volàtils i fugissers
mentre el dolç vent ens agombola ,
onades al prat
amb sa rítmica cadència.
De sobte, un corrent massa fort
sacseja la nostra ànima
i ens esfilagarsem per sempre
Josep Fàbrega (d’acord a la foto)
hi Kiti,
Veig q´has canviat d´aires i t´has emportat els millors vents cap aquest nou lloc.
Tenen bona pinta aquest blocs,son un altre estil.
Apa,au revoire.
Segueix el trànsit per la mateixa essència dels somnis en aquest món oníric tant personal que estàs desenvolupant.
Fantàstica i delicada, amb un fons excepcional !
Bona Feina Cristina, i desitjo que sigui nova feina ! 😉
Pep,
Doncs jo també vaig tenir el gust de poder entrar en el teu espai fa uns dies…tens una fotografía molt delicada, una visió força diferent a totes les que havia vist abans, molt suau i fràgil…m’agrada.
encantada, i inevitablement hauré de tornar a passar per aquí…
salut,
Marta.
Entrar al teu bloc és treure un sis als daus. Mira que la composició d´aquesta no m´acaba de convèncer, però l´execució avellutada de les teves fotos fa que per mí sigui una gran imatge.
Casi siempre suelo dejarme tu blog para el final y al llegar aquí, despues de una hora comentando fotos, me quedo abobado delante de tus imágenes y no se que decir. Parece como si los adjetivos que he estado utilizando hasta ahora no sirvieran para definir algo que, evidentemente, se sale de lo normal.
Se que me repito mucho, pero siempre me vienen a la cabeza las mismas expresiones: ternura, sensualidad, elegancia, delicadeza. Soy así de limitado, que le voy a hacer, je, je. Un saludo y felicidades una vez más por la calidad de todo tu trabajo.
Frágil y delicada suavidad. Me encanta!
Es un placer poder disfrutar de tan hermosas fotografias, esta en especial es bellisima…me llamo Alex y soy un aficionado, pero en progreso, un saludo…seguire visitando.