Un tresor
No sóc gaire de fer aquets tipus de retrat amb nens ..però aquest “nino” és tan tendre, tan grassonet, tan simpatic…que no m’he pogut estar……és un dels meus tresors.
Fotografies
No sóc gaire de fer aquets tipus de retrat amb nens ..però aquest “nino” és tan tendre, tan grassonet, tan simpatic…que no m’he pogut estar……és un dels meus tresors.
No et disculpis! És el teu fotoblog, faltaria més, i aquest nen tan preciós es mereix més que una foto.
Jo,
només visc per tu.
Fill meu
(Compost a mena de Haiku, senzill i iintens)
Josep Fàbrega
Ostres Cristina, I tant que si …. no se pas que li dons, però deu ni do el goig que fa !
Felicitats per els teus tresors,
Una Abraçada.
Docns sí que és simpàtic, sí!!
L’has captat tal i com deu ser… Bon retrat. Com sempre, el b/n té quelcom especial.
Salutacions!!!
je, je, fa molta gràcia. Un retrat ben bonic !
Em retiro per un temps del món dels blogs. Ha estat un gran plaer escriure motivat per la bellesa i l’emoció que tan bé saps transmetre.
Una abraçada respectuosa.
fa somriure la foto,
quina “coseta” més bonica i menudeta,
un petó!
Molt bona, transmet perfectament la situació, molt ben editada.
mirada
amarada
mare
admirada
llum …
lluc !!!