Una fotografia allunyada del enfalagos cromatisme i colorisme d’avui dia.
Formulada en un correctíssim blanc i negre ens induïx a compartir una situació enigmàtica gairebé misteriosa plena de perquès.
Solament em molesta un poquet el no poder veure la part superior del cap perfilat. Però be, solament Déu -Ansel Adams 🙂 – és perfecte.
Felicitats Cristina.
Amarada de tu
de la teva líquida frescor
de la teva puresa
ininterrompudament present
Embolcallada en la teva transparència
d’ulls nets i mans d’onada
Romanc en silenci
desitjant que la teva abraçada
tan sentida com invisible
mai no m’abandoni.
Cristina Jordà 
Una fotografia allunyada del enfalagos cromatisme i colorisme d’avui dia.
Formulada en un correctíssim blanc i negre ens induïx a compartir una situació enigmàtica gairebé misteriosa plena de perquès.
Solament em molesta un poquet el no poder veure la part superior del cap perfilat. Però be, solament Déu -Ansel Adams 🙂 – és perfecte.
Felicitats Cristina.
por lo visto tengo problemas de personalidad… pero… como que untitled?
Amarada de tu
de la teva líquida frescor
de la teva puresa
ininterrompudament present
Embolcallada en la teva transparència
d’ulls nets i mans d’onada
Romanc en silenci
desitjant que la teva abraçada
tan sentida com invisible
mai no m’abandoni.
Josep Fàbrega
osselin
Desoladora, dura i directa, tot un canvi de registre, m’agrada, diu molt.
Per cert, sembles Medusa… vigila amb Perseo!
x