(intimitats…)


12 thoughts on “(intimitats…)

  1. De vegades resto immòbil
    vora el llit
    Fibla la paràlisi momentània
    d’una tristor infinita,
    Repeteixo
    els mateixos gests mecànics,
    vell ritual de solitud
    Cada objecte va al seu lloc
    com sempre,
    Un silenci colpidor
    embolcalla la gelor
    de l’ànima ferida, i malgrat tot
    et presenteixo,
    et presenteixo,
    I caic a plom
    damunt els frescos llençols
    i no apago el llum
    i m’abraço
    i em cargolo,
    El cansament, com una llosa
    és el meu balsam
    “Fins demà”, em dic
    De vegades resto immòbil
    vora el llit
    Fibla la paràlisi momentània
    d’una tristor infinita,
    Repeteixo
    els mateixos gests mecànics,
    vell ritual de solitud

  2. ´si senyor, aquest si es un canvi. m´encanta la frescor i suavitat que despren junt amb el fons de la esquerra i el cabell despentinat… molt be!

  3. Qué preciosidad y qué belleza Cristina, hacía tiempo que no pasaba por tus fotos (por exclusivo exceso de trabajo) y ha sido una gran recompensa ver que tú trabajo crece y crece.

Deixa una resposta a osselin Cancel·la la resposta