Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.

Tantes coses se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol

12 thoughts on “Calladament

  1. Hola Kiti!!! Et felicito per la nova imatge de la página. Podem admirar molt millor la magia de les teves imatges!!! Aquesta d’avui em transporta a moments calids… a l’espera de l’hivern… moments especials. Genial!!! Una abraçada,

  2. Uauuu, Ara t’has passat tres pobles ! 😮
    La imatge, convida a acaronar la flor i sentir el seu tacte suau, els mots a enyorar tot allò que ja no tenim.
    Una conjunció que composa una sensació molt especial.
    Gràcies !

  3. Felicitats pel nou blog! Amb aquest nou format es poden admirar molt millor les teves fotos. Aquesta és preciosa, tan tendre i delicada…ai, no sé, és una foto que em fa posar nostàlgica 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: