Conec aquesta perquè la vaig viure, o això crec. si parla de burles del destí, o d’allò que es trenca per mai més, de riure’s d’un mateix, i de l’inevitable i inexorable pas del temps que al contrari del que diu tòpic ni tot ho perdona , ni tot ho oblida , ni tot ho cura.
(saps que jo, fa temps, només em dedicava a la fotopoesia, m’agrada retrobar-me amb el que tant de temps vaig practicar i sentir i em fa cosa d’haver-ho abandonat)
Jo tampoc sabria dir el que es. Se que m’agrada la composició i la llum. Els tons de color uniformes. Se que es un gran bodegó i una gran foto abstracta. Per dir-te alguna cosa en contra, al cantó dret, baix hi ha un tò diferent, mes clar, pot ser la llum.
Enhorabona!
Porto una estona fascinada contemplant… quin llum i quina textura. El millor és que tampoc sóc capaç d’encertar aquest eufemisme de planeta amb cràters. Una taronja, l’escuma d’un capuccino… en el fons tant li fa. És sobèrbia!
Cristina Jordà 
Conec aquesta perquè la vaig viure, o això crec. si parla de burles del destí, o d’allò que es trenca per mai més, de riure’s d’un mateix, i de l’inevitable i inexorable pas del temps que al contrari del que diu tòpic ni tot ho perdona , ni tot ho oblida , ni tot ho cura.
(saps que jo, fa temps, només em dedicava a la fotopoesia, m’agrada retrobar-me amb el que tant de temps vaig practicar i sentir i em fa cosa d’haver-ho abandonat)
A vegades no cal escriure “…frases brillants més ridícules que mai…”
Tant sols Genial !
Pep
No sabría decir qué es pero me gusta. Está envuelto con ese aire de dulzura y misterio que hay en muchas de tus fotos. Un saludo.
Jo tampoc sabria dir el que es. Se que m’agrada la composició i la llum. Els tons de color uniformes. Se que es un gran bodegó i una gran foto abstracta. Per dir-te alguna cosa en contra, al cantó dret, baix hi ha un tò diferent, mes clar, pot ser la llum.
Enhorabona!
He ido a hacer una visita al blog habitual y chica! vaya cambio. Te felicito por esta mudanza que tiene un aspecto genial!
Porto una estona fascinada contemplant… quin llum i quina textura. El millor és que tampoc sóc capaç d’encertar aquest eufemisme de planeta amb cràters. Una taronja, l’escuma d’un capuccino… en el fons tant li fa. És sobèrbia!