Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude
Je m’en suis fait presque une amie une douce habitude
…
Non je ne suis jamais seul avec ma solitude
George Moustaki
La direcció i el caient de la branca és molt bonic. El fondo també és preciós, però encara penso que un petit marc milloraria les fotos. (I dale que pesao…).
Cristina, com sempre, preciós. Em fa il·lusió que sàpigues que els teus “retrats de flors” m’estan servint com a inspiració en les meves primers passes macro. Quan estic davant del motiu i penso quina resultat vull aconseguir sempre apareix la imatge d’una de les teves fotos.
Ah! i crec que estic d’acord amb l’Enric. Opino, modestament, que un marc “discret” milloraria la percepció de la imatge, en aquesta especialment.
Cristina Jordà 
Tu ets el vent
que em fa moure
al teu capritx
Vull veure’t la cara
No t’amaguis més
No t’allunyis
Vine…
Vine…
Josep Fàbrega
preciosa lasfoto, la luz, el color y el tratamiento que le has dado, enhorabuena
Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude
Je m’en suis fait presque une amie une douce habitude
…
Non je ne suis jamais seul avec ma solitude
George Moustaki
La direcció i el caient de la branca és molt bonic. El fondo també és preciós, però encara penso que un petit marc milloraria les fotos. (I dale que pesao…).
Cristina, com sempre, preciós. Em fa il·lusió que sàpigues que els teus “retrats de flors” m’estan servint com a inspiració en les meves primers passes macro. Quan estic davant del motiu i penso quina resultat vull aconseguir sempre apareix la imatge d’una de les teves fotos.
Ah! i crec que estic d’acord amb l’Enric. Opino, modestament, que un marc “discret” milloraria la percepció de la imatge, en aquesta especialment.
Una abraçada.
Una imatge molt maca i tendra. M’agrada per la seva senzillesa en la composició. Felitats.
Salutacions.
How would have thought that solitude could be so beautiful?