Hola Cristina, me alegra saber de ti. Paso alguna vez por aquí, he visto que te lo tomas con calma, me parece bien es tu forma de hacer las cosas. Sabes… Te lo habré dicho otras veces tu manera de hacer fotos me gusta, las das un “toque”… No sé si eso es lo que llaman “estilo”…
Me gustan.
Saludos.
Hola Cristina, ara feia dies que no venia al teu bloc…
M’encanta venir-hi perquè és com entrar en una altra dimensió. La majoria de blocs que visito, i jo mateix ho practico, anem a buscar l’hiper detall i l’hiper contrast per explicar històries, i en canvi tu, fas art en majúscules, suggerint sensacions, a partir d’imatges difuses. Bé, segurament ara ja no faré gaires comentaris en les teves fotos, perquè sempre diria el mateix, je, je. A veure si agafes un bon ritme, que a molts ens agrada molt poder veure fotos teves. Ànimus 😉
Tinc la mateixa sensació que l’Atzu. El teu fotoblog és un somni perpetu, caminar pels núvols, sentir una música i una olor imaginàries, imatges sinuoses amarades de sensualitat… com una parèntesi per la mirada. Un oasi! Tota una lliçó.
En un somni
vaig sentir la màxima felicitat
En un somni
vaig plorar d’amor
En un somni
vaig estimar-te per sempre
en un somni
visc en un somni.
Josep Fàbrega
Hola Cristina, me alegra saber de ti. Paso alguna vez por aquí, he visto que te lo tomas con calma, me parece bien es tu forma de hacer las cosas. Sabes… Te lo habré dicho otras veces tu manera de hacer fotos me gusta, las das un “toque”… No sé si eso es lo que llaman “estilo”…
Me gustan.
Saludos.
Hola Cristina, ara feia dies que no venia al teu bloc…
M’encanta venir-hi perquè és com entrar en una altra dimensió. La majoria de blocs que visito, i jo mateix ho practico, anem a buscar l’hiper detall i l’hiper contrast per explicar històries, i en canvi tu, fas art en majúscules, suggerint sensacions, a partir d’imatges difuses. Bé, segurament ara ja no faré gaires comentaris en les teves fotos, perquè sempre diria el mateix, je, je. A veure si agafes un bon ritme, que a molts ens agrada molt poder veure fotos teves. Ànimus 😉
Tinc la mateixa sensació que l’Atzu. El teu fotoblog és un somni perpetu, caminar pels núvols, sentir una música i una olor imaginàries, imatges sinuoses amarades de sensualitat… com una parèntesi per la mirada. Un oasi! Tota una lliçó.
En un somni
vaig plorar per tu.
Ara somnio despert
davant d’aquesta imatge.
cos,
llum.
mirada…
…somni !!!
Les teves fotos si que son de somni, em passa com a molts ni ha prou amb contemplar-la i gaudir-la ! Tot un regal per els sentits.
Una abraçada !
Tú si que nos haces soñar con tus fotos, Cristina! Me encanta ese grano y ese tratamiento que consigues!
Sencillamente encantadora. El efecto del movimiento y el ligero desenfoque transmiten totalmente la sensación de ensoñación. Muy buena foto. Saludos.
ostres Cristina, quina passada,
somnis, sens dubte,
una abraçada
m’agrada molt..és una foto molt bella..i en general m’agrada el teu estil de retoc